ENCARA NO TENIM TITOL
Vinga Mia! Que se'n anem a la platja! Va dir AmberAmber no tinc ganes d'anar a la platja
Són els últims dies de vacances. Aprofita'ls!
Està bé, aniré amb tu, però res de platges amb molta gent, podem anar a aquella cala que hi ha baix del penya-segat ? Si, allí no hi ha ningú, és un lloc on es pot llegir tranquila
De camí, Amber no va poder deixar de notar la presència d'algú, com si les estigueren seguint, però, ho va ignorar, ja que no volia espantar a la seva germana. Una vegada en la platja, Mia va anar a refrescar-se perquè desprès de tot el trajecte caminant i la calor que feia volia banyar-se a l'aigua. En canvi Amber es va quedar a la sorra llegint, alerta del que pogués passar, però abans que es adonarà li van apuntar en una pistola. espantada va dir que no li feren res a la seva germana que estava prou allunyada per a donarse compte de què passava. Però de sobte...
Helena es va despertar amb dolor de cap pel malson. Normalment els seus somnis no signifiquen res, però aquesta vegada era diferent, tenia un mal pressentiment.
De sobte vaig mirar l'hora i me'n vaig adonar que eren les 11:30 i havia quedat amb els meus amics a les 12:00. Em vaig alçar ràpidament molt emocionada, no els veia des de juny, a l'entrar al bany em vaig veure reflectida a l'espill i vaig veure la meva llarga i roja cabellera, contrastava amb els meus ulls verds i les meves pigues. Després de pentinar-me un poc em vaig posar la roba del meu estil i vaig baixar a desdejunar i em vaig trobar amb el meu germà Hugo, però tenia pressa i no vaig parlar amb ell. Vaig agafar la meva torrada i me'n vaig anar al punt de trobada, la nostra casa de l'arbre al bosc del penya-segat. Una vegada allí hem vaig quedar un moment parada observant les vistes. Era un lloc molt curiós, ja que el bosc està just dalt del penya-segat i baix hi ha una platja, em va sobtar veure a gent, normalment no hi havia ningú. La xica que hi havia allí em va parèixer que era la del meu somni, Amber si no recorde mal, però no crec que sigui ella, serà una coincidència. Vaig pujar a la casa pensant que ja estarien dalt, però només estava Izan, el meu millor amic, un xic amb els cabells rossos i uns profunds ulls blaus, em treia un cap, ja que, ell és molt alt i també molt esportiu. És intel·ligent i carinyós però un poc envejós i rebel com tots
Hola Helena!
Hola, Izan! Com han anat les vacances- li vaig dir mentre ens abrasavem-
Molt bé, curtes però divertides, i tu?
Igual
De sobte van aparèixer Aidan i Luna que anava acompanyada del seu skate. Luna és una xica que té el monyo de castany i els ulls marrons, però durant les vacances s'havia fet les puntes dels cabells de color blau, és la meva millor amiga i té la mateixa estatura que jo, és despreocupada i simpàtica i comprensiva. Aidan té els cabells negres i els ulls verds i és igual d'alt que Izan és graciós i amable.
Vam començar a parlar, i quan tot pareixia anar bé un soroll molt fort ens va interrompre, en concret un dispar. Tots estàvem molt espantats però jo la que mes, ja que cada vegada tot em resultava més familiar, tot quadrava amb el meu somni. Vam eixir tots corrent a veure que passava, com no venia de la platja. Van veure a una xica amb el monyo ros, rull els ulls de color verd i pareixia de la nostra edat, estava plorant i al costat d'ella estava el cos mort d'una xica.
Vam baixar el penya-segat per a veure que passava, li vam preguntar que passava i ens digue que ella no se'n va adonar, que estava dins de l'aigua va sentir el dispar i va sortir correguent, i que mentre eixia va veure un xic anar-se correguent però no el va poder vore, ja que anava tot tapat de negre. Aleshores li vaig preguntar:
Com et diuen?
Mia- va respondre amb veu trista- I vosaltres? Em vaig quedar molt sorpresa, ja que ara si eren les xiques del meu somni.
Jo sóc Luna. - Va dir ella seient-se a la sorra de la platja.
Jo sóc Izan
Jo Aidan
I jo Helena- vaig dir concloent
De sobte Aidan va dir:
No t'havia vist mai per ací, eres d'un altre lloc?
No, m'he mudat ací aquest estiu. -Va contestar Mia.
I quants anys tens?- Li va preguntar Luna
Tinc 14, recien complits.
Nosaltres també.
La conversació es va acabar i això va fer que Mia tornarà a veure a la xica morta i començarà a plorar una altra vegada.
Deuríem avisar a la policia, no?- Va dir Izan
Si.- Vaig contestar. No podem deixar ací a la...
La meva germana, Amber.- Va afegir Mia
Cridaré jo. Va dir Luna
Luna es va allunyar a parlar amb la policia del que hi havia passat i Aidan es va quedar consolant a Mia que no deixava de plorar. Jo hem vaig quedar parada intentant similar el que havia passat, el fet que hagueren assassina't a una persona i havíem sigut testimonis ja era prou per a assumir, però, el meu somni s'havia fet realitat. Estava molt espantada. Al final vaig optar per contar-li-ho tot a Izan.
Després de contar-li-ho es va quedar molt sorprès i espantat, igual que jo. Al poc temps van vindre uns quants policies a pel cos d'Amber, acompanyats també dels pares de Mia, que van anar a abraçar-la plorant per la pèrdua de la seva filla. Un policia va vindre per preguntar-mos coses de l'assasinat, molt nerviosa vaig començar a explicar el que hi havia passat, no fou una explicació molt llarga, al final nosaltres només havíem escoltat el dispar, tot el altre hi havien de preguntar-li-ho a Mia que els ho va contar. Era tard, molt tard, així que vam decidir anar-se'n i deixar aquest tema però quan anàvem a tornar a pujar a la casa a per totes les nostres coses una veu ens va dir:
Espereu! - era Mia que va vindre corrents a abraçar-mos- Moltes gràcies, de veritat-va dir plorant abraçant-me, la vaig abraçar fort i li vaig dir que perquè gràcies.
Com que perquè? Vosaltres us vau quedar fins que van vindre els meus pares i no em coneixeu de res. Si no fos per vosaltres haguera hagut de tornar sola i deixar a la meva germana, no duc telèfon, així que gràcies.
Després d'això ens vam tornar cap a casa molt pensatius, qui li haurà volgut fer això? I en tot cas, perquè? Moltes preguntes sense resposta em rondaven pel cap, ja a la meva habitació, però vaig pensar que hauria d'anar a dormir, tenia son i havia sigut un dia molt llarg.
Ja era el primer dia de curs, va sonar el despertador a les 7:00, estava molt nerviosa, anava a començar el curs mes difícil de l'ESO, 3º d'ESO. A l'arribar hem vaig trobar amb els meus amics i quan vam anar a classe ens vam alegrar a veure que Mia estava allí, ens va dedicar un somriure trist i va vindre amb nosaltres.
A l'hora del pati, els xics es van anar a jugar a futbol i les xiques es van anar a parlar i a posar al dia a Mia.
